La vil·la de
Barenys, situada a l'actual municipi de Salou, va ser utilitzada entre els
segles I a.C i I d.C. És una vil·la força particular tot i que només se n'ha
conservat la zona productiva, els que anomenarien pars rustica, de la pars
urbana o vivenda no se n'ha trobat res. La seva peculiaritat recau en el fet
que en base a les restes arqueològiques s'ha pogut detectar tot el procés de
producció del vi, inclòs el de la producció d'àmfores vinàries (tema
importantíssim i que es tocarà més endavant).
Aquest procés
productiu comença amb la plantació de les vinyes, doncs bé, es van trobar conservats
els alveus o socs on plantaven les
vinyes. Es van poder detectar ja que gràcies als textos de Plini a la seva
"Història Natural", sabem pas per pas com es plantava la vinya; es
feien retalls d’uns 80-120 cm i al seu interior, als
extrems s’hi plantaven un parell de peus de vinya.
El procés
continuava amb la recollida i premsa del raïm, sabem que això es feia a la
mateixa vil·la gràcies a que se n'ha conservat el torcular o premsa. En el cas de Barenys és d'una mida mitjana, el
qual ens indica una producció de vi local o regional. La premsa era de
palanca, ho sabem per les restes dels contrapesos, i estaria composta d'una
biga amb punt de suport unit a un mur, des de l’altre extrem es faria la força
manual mitjançant un cabestrant de fusta; l’estructura de pedra on estaria la
premsa es conserva a nivell de fonamentació. Anirien premsant el raïm, i el
most que en resultaria aniria a parar als lacus o dipòsits dels quals encara es
conserva,en un estat immillorable, l'opus
signinum per impermeabilitzar-lo.
Un cop acumulat el
most, cal convertir-lo en vi, i aquest procés es duu a terme a la cella vinària,
espai non el most era emmagatzemat en recipients de ceràmica anomenats dolia,
eren gairebé esfèrics i es cobrien amb tapadores normalment de fusta. Podien
arribar a contenir fins a 1300 litres de vi. La cella vinària conservada a
Barenys era un gran espai de 18x30m rodejat per un mur, el qual segurament quedaria
a la intempèrie. Per això podem imaginar-nos que el procés de curació del vi no
s'assemblaria en absolut al que es fa avui en dia, amb un control exhaustiu de
temperatura, llum i humitat. Els dolia estarien col·locats amb la base
enterrada per sota del nivell del paviment. En aquesta cella hi hauria
capacitat per uns 25 dolia.
Una vegada tenim el vi, només en queda vendre'l, i per això eren necessàries àmfores per transportar-lo. En el cas de Barenys les àmfores no es compraven a un productor extern sinó que es manufacturaven a la pròpia vil·la, i aquesta és la gran peculiaritat del jaciment, les restes de l'obrador de ceràmica i del forn. L'obrador era un gran edifici de dos plantes amb tot de columnes de pedra i fusta al mig que aguantaven el pis superior.
El que es fa en
aquest obrador són bàsicament les àmfores (Dressel 2-4) que s'utilitzaran per
transportar el vi que produeix la vil·la. També s'emmagatzemaran, segurament al
pis superior, una vegada ja cuites al forn. També es feien altres productes de
ceràmica com: tegules, ceràmica
comuna o pondus (pesos de teler).
El fet que a Barenys s'estiguin manufacturant
àmfores ens ajuda a veure un moment concret de la història, ja que a partir de
finals del segle I o inicis del segle II, les àmfores es produiran a l'Àfrica,
i d'allà s'exportaran per tot l'Imperi. Serà més barat que fer-les a cada regió
de l'Imperi! I hem de recordar que Roma acabarà sent un gran món globalitzat al
voltant del Mare Nostrum, aquest en seria un exemple.
El forn, annex a
l'obrador, es podria considear el "tresor" de la vil·la, ja que està
en un estat de conservació espectacular. És circular, de 3,5m diàmetre, i s'hi
poden distingir les diferents parts:
I. Cambra de foc:
lloc on s'encén el foc de manera constant.
II. Graella: força
gruixuda i amb forats perquè s'escapi l'escalfor a la cambra de cocció.
III. Cambra de
cocció: allà on es col·loquen les àmfores per coure.
IV. Volta de
coberta: feta amb totxanes de tovot, es desfeia a cada cocció i es tornava a
refer cada vegada. Era més fàcil per poder posar les àmfores.
V. Boca o praefurnium: també feta de tovot i
oberta. Serveix per alimentar el foc amb llenya. Davant hi havia un petit
recinte fet en tàpia que és on els operaris es posaven per anar posant llenya a
la cambra de foc.
Al forn s'hi han
trobat restes de ceràmica amb marques de producció (algunes amb el nom del
productor, o per quantificar la producció i fiscalitzar el producte).
En qualsevol vil·la
romana molt important l'aigua, i a Barenys es conserven diversos canals i pous
i també una bassa on es recollien les aigües pluvials. Aquesta bassa, però, va
quedar en desús cap al final de la vida útil de la vil·la, i es va acabar
utilitzant com a abocador, és per això pel que durant les excavacions
arqueològiques es van trobar eines agrícoles de ferro (gairebé iguals a les
actuals) i restes de ceràmica trencada. El més interessant que es va trobar va
ser un fragment de tegula plana amb
una marca força interessant; el nom de POMPEI segellat dins d'una cartel·la
rectangular; no podem assegurar que aquestes tegules es fessin a la vil·la, però es la primera vegada que aquest
nomen es relaciona amb materials de construcció. El nomen Pompeius està
relacionat amb Pompeu Magne (s. II-I aC), gran polític i militar romà, que algú
utilitzés el seu nom indica que eren indígenes que li prestaven serveis, o bé
descendents d'antics clients de la família. Fins aquest moment aquest nomen no
havia estat relacionat amb la producció ceràmica.