FLAMINES...TAMBÉ CONSTRUCTORS

Una de  les sepultures de lloses de l’arena de l’amfiteatre que envolten la basílica visigòtica i que foren excavades els anys 50 estava formada per vàries plaques de marbre llis que foren visibles durant molts anys. Durant els nous treballs dels anys 80, al realitzar la neteja d’aquestes restes per a la seva inclusió en la nova planimetria, es pogué observar que una de les plaques de marbre que formaven les parets d’aquesta tomba en cista, conservava en la seva part del darrera un fragment d’una inscripció, i que havia estat reutilitzada en el segle VI. 

Malgrat les poques lletres conservades, el gran tamany de la inscripció original i el fet que la magistratura del flaminat provincial apareix en nominatiu, fa assegurar que ens trobem davant la inscripció commemorativa de la inauguració de l’edifici.

Tot i que no coneixem el nom del dedicant, observem pels seus títols que no es tractava d’un magistrat urbà sinó d’un flamen provincial. Cal dir que la restitució dels seus títols es corresponen amb els que porten diferents estàtues de flamines provincials de Tarraco durant el s. II. També és important destacar que aquests títols remarquen la importància de la gran assemblea provincial i el càrrec anual electe del flamen provincial, que queden de manifest amb aquest nou edifici (que complementava el Circ en les grans cerimònies provincials). 

Amb aquest nou edifici els ciutadans de Tarraco van beneficiar dels enormes recursos econòmics dels grans personatges provincials que podien optar al flaminat provincial i que durant el seu mandat residien a la ciutat.

La inscripció diu així:

[...]

FLAMEN ROMAE DIVORUM ET AUGUSTORUM

PROVINCIAE HISPANIAE CITERIORIS

[...]

  I es tradueix de la següent manera:

[Nom no conservat]

FLAMEN DE ROMA, DELS DIVINS (EMPERADORS) I DELS AUGUSTOS

DE LA PROVÍNCIA HISPANIA CITERIOR

[ha patrocinat i dirigit la construcció d’aquest edifici ...]

Cal dir que també es conserven altres inscripcions a l’edifici, com per exemple les de la numeració dels seients (IIIIII vir V, a la imatge inferior).

HELIOGÀBAL...EL RESTAURADOR DE L'AMFITEATRE

Ja cap al final de la vida útil de l'amfiteatre,l'any 221, l'Emperador Heliogàbal va fer una remodelació de l'edifici. 

Heliogàbal , successor  de  l’emperador  Caracal·la  ,  després  del  breu  regnat  de  Macri,  fou  un príncep d’origen sirià adorador del deu Sol, que introduí el culte a aquest deu a Roma amb gran pompa. Regnà  només  quatre  anys  (218-222  dC) i morí assassinat, deixant  en  els  historiadors  romans  només  el  record  d’una successió d’escàndols palatins, immorals i religiosos.

La reconstrucció de l’amfiteatre pot datar-se amb gran  precisió  per  l’esment  que  es  fa  de  la  quarta  potestat  tribunícia  i  la  seva  designació  per  al  quart consolat,  corresponent  a  l’any  221  dC. 

Com  Heliogàbal  mai  va  estar  a  les  províncies  occidentals,  la restauració de l’amfiteatre de Tarraco ha de ser considerada una mesura de propaganda política, mitjançant un acte de mecenatge dirigit a les elits provincials. Però al mateix temps resulta també evident la falta de dinamisme  públic  d’aquesta  elit  provincial  en  els  inicis  del  segle  III  dC.  incapaç  d’assumir  les restauracions dels grans edificis públics. Com a mesura de propaganda política calia posar-hi una inscripció, on enlairava la seva grandiositat com a restaurador de l'estadi.

Aquesta inscripció en pedra és la més llarga que es conserva en la Península ibèrica (143 m). Cal dir que en ella hi havien parts esborrades a causa de l'anomenada damnatio memoriae (intent d'esborrar part de la història, ja s’ha dit quin tipus de governant ve ser Heliogàbal ), però s’han pogut reconstruir.

IMPERATOR CAESAR DIVI MAGNI ANTONINI FILIUS DIVI SEVERI NEPOS

MARCUS AURELIUS ANTONINUS PIUS FELIX AUGUSTUS PONTIFEX MAXIMUS

SACERDOS AMPLISSIMUS – DEI INVICTI SOLIS ELAGABALI TRIBUNICIA

POTESTATE IIII CONSUL III DESIGNAUTS IIII PATER PATRIAE PROCONSUL

AMPHITEATHRUM CUM PORTIS PULPITO GRADIBUS PODIO ARENA RESTITUIT

La traducció diu el següent:

L’ EMPERADOR CÈSAR, FILL DEL DIVÍ I MAGNE ANTONÍ (CARACAL·LA) , NET DEL DIVÍ (SEPTIMI) SEVER MARC AURELI ANTONÍ, PIUS, FELIÇ, AUGUST SUMME SACERDOT,  GRANDÍSSIM  SACERDOT  DEL  DEU  INVICTE  SOL, HELIOGABAL, EN LA SEVA QUARTA POTESTAT TRIBUNÍCIA, I DESPRÉS DEL SEU TERCER CONSOLAT I HAVENT ESTAT DESIGNAT CÒNSOL PER QUARTA VEGADA , PARE DE LA PÀTRIA, PROCÒNSOL, HA RESTAURAT, LES PORTES, LA TRIBUNA D’AUTORITATS, LA GRADERIA, EL PODI I L’ARENA.

ALTARS IMPERIALS...MILLOR UTILITZAR-LOS

Segons explica el retòric Quintilià, durant l’estada de l’Emperador August a Tarraco entre els anys 26 i 24 a.C., la ciutat li va dedicar un altar, segurament instal·lat a la part baixa de la ciutat, ja que va ser erigit per iniciativa de la colònia i no dels representants de la província.

D’aquest altar en va créixer “miraculosament” una palmera (arbre d’Apol·lo, déu protector d’August, i símbol de la decisiva victòria de Cèsar a Munda al 45 a.C.). Els habitants de la ciutat ràpidament es van afanyar a avisar a l’emperador d’aquest “miracle”, però quina va ser la seva sorpresa, quan el que van rebre d’August no van ser felicitacions sinó una queixa, ja que segons el mateix August, si hi havia crescut una palmera, es que l’altar no s’utilitzava el suficient.  

Et Augustus, nuntiantibus Terraconensibus palmam in ara eius enatam, “Apparet, inquit, quam saepe accendatis” (Quint. Inst. 6, 3, 77)

Aquesta anècdota queda plasmada en algunes monedes encunyades a Tarraco durant l’època de Tiberi, en aquestes es representa en el seu revers, un ara coronada amb una palmera acompanyada de la inscripció “C(olonia) U(rbs) T(riumphalis) T(arraconensis)”, i a l’anvers es representa un cap d’August amb la llegenda “Divus Augustus Pater”.

EVTYCHES & FVSCVS, ESTRELLES DE TARRACO

Els aurigues Eutyches i Fuscus són els esportistes més llegendaris de Tarragona que han transcendit a la història de la ciutat. Van ser dos campions molt victorejats pel públic que anava al Circ de Tarraco. Coneixem les seves conquestes sobre l’arena i detalls de les seves personalitats gràcies a dues làpides funeràries que els van dedicar els seus partidaris i amos.

L’auriga més conegut a Tarraco és Eutyches, que va morir quan la seva brillant carrera no havia fet més que començar. A la seva làpida es pot llegir:

“Als déus Manes, a l’auriga Eutyches, de XXII anys. Flavius Rufinus i Sempronia Diofanes van dedicar aquest monument al seu servent que bé ho mereixia. Descansen en aquest sepulcre les restes d’un auriga principiant, bastant destre, però, en el maneig de les regnes. Tot i que s’atrevia a montar carros de quatre cavalls, no menyspreava els de dos. Els cruels fats, als quals no és possible oposar resistència, van tenir gelosia de la meva joventut. I, en morir, no em va ser concedida la glòria del Circ, per evitar que em plorés la fidel afició. Malignes ardors abrasaven les meves entranyes, que els metges no van aconseguir vèncer. Et prego, caminant, vessa flors sobre les meves restes com quan m’aplaudies mentre vivia”.

 La làpida de Fuscus deia així:

“A Fuscus de factio veneta consagrem una ara amb els nostres diners els seus partidaris i amics perquè tothom conegui aquest testimoni i panorama d’amor. De plena fama vas gaudir, vas merèixer lloances a les curses, vas lluitar moltes vegades, però res vas témer. Vas patir enveja i, fort, sempre vas callar. Vas viure bellament i, mortal, vas obeir al fat. Qualsevol que sigui vianant, atura’t si ho busques, llegeix si vas conèixer o si recordes l’home que va ser. Tots temin a la fortuna, però aprenguin mentrestant. Fuscus té el túmul que cobreix les seves restes, té la làpida. Va tenir sort. Banyarem ara amb llàgrimes l’innocent. Pregar i reposar plàcidament. Ningú va ser igual a tu”.